La crítica i els festivals

Des de fa més de vint-i-cinc anys que col·laboro cada dissabte en el programa La Claqueta de Radio Marca. El programa, que durant molts anys es va fer en català, des de fa més de deu ho fa en castellà per la seva emissió en tot el territori espanyol. Hem de partir de la base que La Claqueta no és un programa exclusivament per cinèfils sinó que esta dedicat a un públic majoritari, al que li agrada el cinema i al que tractem d’arribar i fer de referència per a decidir quina pel·lícula veurà el cap de setmana.

Com a representat d’aquest programa he anat a diferents festivals tan grans com San Sebastià, o petits com el festival de València, Cinema Jove. Evidentment la diferencia entre un i altre es abismal, a Cinema Jove pots parlar de tu a tu amb tots els directors, i convidats potser no tant interessants per el gran públic però resulta una experiència molt enriquidora

Per mi un festival que m’agrada particularment es la  Seminci a Valladolid. És un festival molt ben organitzat, per la qual cosa es còmode i agradable de cobrir com a corresponsal, ho faig des de fa més de vint anys, pràcticament totes les pel·lícules de la secció oficial estan seguides d’una roda de premsa al mateix edifici de la projecció, el que facilita molt la feina.

Treballar a la radio és molt diferent de fer-ho per la premsa escrita, normalment no es fan entrevistes en profunditat, la traducció simultània no es gaire radiofònica, al cap d’una estona l’oient , si no es tracta d’un actor o director molt important perd fàcilment l’interès. Quan es tracta d’actors o directors als que se’ls hi pot fer l’entrevista en castellà, intento que vinguin a l’emissora, quan s’estreni el seu treball o fer-la per telèfon però sempre que es pugui en directe, això resulta molt més interessant per la seva immediatesa, a la radio tot és molt més “al moment” i on naturalment la proximitat que dóna el directe es vital.

Parlar d’un festival de cinema en un programa setmanal consisteix primerament en fer una prèvia el més amplia possible, sobre l’esdeveniment, que a més a més d’entrevistar al director pot consistir en parlar de totes les seccions, ressaltant les pel·lícules que a priori puguin semblar més interessants, així com dels diferents actes que es preparin i dels convidats esperats. Desprès l’altre setmana s’ha fer el resum de tot allò que s’ha vist, de les rodes de premsa, seccions paral·leles i impressions generals tenint en compte que encara no se saben els premis. Un cop el festival ja s’ha acabat fem un petit balanç, i de forma especial es parla dels films guardonats.

Una altra cosa és formar part del jurat en un festival, encara que quan torno, explico el més important en el meu programa, ja no es fa una cobertura tan amplia. Aquí potser després de molts anys, i normalment en festivals no de primera categoria, el més interessant és la relació que s’estableix amb els altres membres del jurat, cadascú diferent, tant en idees com en la forma d’enfocar la feina que s’ha de fer. Mai no he trobat dos situacions com a jurat que hagin estat iguals , encara que es tracti del mateix Festival.

De vegades resulta difícil connectar amb persones de cultures diverses, altres és molt fàcil, però de totes maneres i malgrat haver-me trobat amb infinitat de problemes, alguns de difícil solució, si miro enrere, crec que l’experiència ha estat molt positiva. El fet és que vull continuar fent aquesta tasca.

© Margarita Chapatte, 06-09-2015