A serbian Film
1) Abans que res, l’ACCEC se suma a totes les declaracions realitzades per diferents organismes, institucions, associacions i altres col·lectius en defensa de la llibertat d’expressió i de circulació de les manifestacions artístiques, que en tot cas només han d’implicar responsablement els qui en siguin els seus artífexs, més enllà de la seva pròpia vàlua artística.
2) Els responsables dels circuits pels quals circulen les obres fílmiques no han d’exercir una tasca censora, ja que aquesta acció no serà mai de la seva incumbència i a més pot repercutir en el perill de l’autocensura. En tot cas han d’actuar de forma responsable pel que fa a la informació sobre les característiques de les obres exhibides i les condicions idònies per a la seva recepció, sense més límits que, per exemple, els habituals establerts en relació a l’edat dels hipotètics espectadors, com ja va passar en aquest cas.
3) Des de la ferma i òbvia defensa de la llibertat de crítica, que ens incumbeix especialment, cal que reiterem la fonamental diferència entre la valoració crítica d’un film, sigui en el plànol estètic, artístic, ideològic o ètic, i suposades consideracions jurídiques. La crítica estètica es basa en uns criteris de gust, sempre opinables i discutibles, però que no poden ni han de tenir una translació a l’àmbit jurídic.
4) La confusió entre les imatges fílmiques i la realitat només pot entendre’s des d’un sorprenent desconeixement del funcionament de les ficcions. Transferir el repudi sobre allò representat al film a l’existència –i difusió– de l’obra implica un abús interpretatiu. La representació de fets reprovables no fa reprovable el vehicle fílmic que els evoca, atès que els fets es donen en el plànol de la ficció i per tant en si mateixos no causen cap dolor
5) La representació de conductes delictives als films es remunta als orígens de la història del cinema i el fet que es tractin amb major o menor realisme i/o sensacionalisme pot afectar el bon o mal gust, però ni tan sols aquest últim no pot ser objecte de persecució i condemna penal.
6) Les característiques específiques de gènere de terror, d’agresolada tradició literària i cinematogràfica, pot exacerbar els aspectes més truculents del relat i la posada en escena, atès que una de les raons de la seva eficàcia radica en l’impacte sobre la sensibilitat de l’espectador. Per tant, pot ser recomanable que l’espectador estigui advertit dels trets de l’espectacle al qual assisteix, però en tot cas correspon al seu lliure albiri la decisió de contemplar o no aquests films i no a altres instàncies privades o públiques que s’arroguin la tutela dels espectadors majors d’edat.
7) En el cas concret d’A Serbian Film considerem que la seva exhibició amb certes restriccions en un certamen cinematogràfic català i espanyol no ha de veure’s més condicionada que en altres festivals internacionals on s’ha mostrat i on ha rebut diversos premis. Si s’al·leguen qüestions que van més enllà del gust i es pretén entrar en una dimensió afecta a la moral en general, no tenen sentit les diferències entre països, a menys que seguim pensant que Spain is different.
8) Atès que l’ACCEC forma part de FIPRESCI (Féderation Internationale de la Presse Cinématographique), cal matisar la inexistència d’un “Festival FIPRESCI” a Sèrbia, tal i com s’ha difós repetidament en nombroses informacions sobre aquest assumpte. En tot cas, cal ressenyar que A Serbian Film (Srpski film) va obtenir el premi FIPRESCI al millor guió en el 34th Film Screenplay Festival realitzat a Vrnjacka Banja, a més a més del primer premi del mateix festival.
Per tot plegat, no podem deixar de solidaritzar-nos i donar suport a Ángel Sala en el seu reconegut treball al front del Sitges Film Festival-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, en aquests moments en què es veu subjecte a una sorprenent i desmesurada imputació judicial.