“Una família de Tokio” guanya a la Seminci
Una familia de Tokio
La Seminci és un festival meravellós, en el qual l’ humanisme i la qualitat cinematogràfica s’ encadenen amb una facilitat envejable. L’ edició d’ enguany, la 58, del Festival de Valladolid ha tancat amb el lliurament del seu màxim guardó, l’ Espiga de Oro, a la japonesa Una familia de Tokio, un premi tan previsible com celebrat. La cinta actualitza el clàssic Cuentos de Tokio, de Yasujiro Ozu, un film que recentment ha assolit l’ honor, al costat de Vértigo, de superar a Ciudadano Kane en l’ enquesta que la revista “Sight & Sound” realitza cada dècada entre cineastes i crítics. Quin sentit té per tant realitzar un remake d’ un film amb un consens tan positiu? Algú imagina l’ èxit d’ una versió de Ciudadano Kane o Vértigo? Segur que els seus creadors no ho tindrien gens fàcil… Llavors, la pregunta sembla evident, què aporta Una familia de Tokio a Cuentos de Tokio?
Sobre la base de Ozu, Yôji Yamada assoleix un control dramàtic superior al de la seva trilogia més popular (El ocaso del samurai, La espada oculta i Love & Honor) en instal·lar el xoc generacional dels protagonistes en un context contemporani. Com si fos un dels plecs de la memòria que es repeteixen en els personatges perduts de Harold Pinter, els protagonistes de Una familia de Tokio retornen a uns conflictes que ja coneixem però als que aporten els nostres patiments actuals. Els fills d’ aquesta família esbiaixada esdevenen doncs els nostres germans a través d’ una posada en escena que sap controlar la seva conclusió transcendent amb moments còmics i entranyables. La sugerència del plantejament de Yamada, obviant l’ esdeveniment central del film, i la seva atenció per una expressió formal directa, insistentment frontal, contribueixen a despertar una forta complicitat amb l’espectador. En definitiva, Una familia de Tokio és un film que sap renovar i actualitzar un missatge humanista necessari. Com també sap fer la Seminci.
L’ estrena de Una familia de Tokio a les sales de cinema gairebé coincideix amb la nova edició en DVD de Cuentos de Tokio, que inclou interessants extres. En tots dos casos, hi ha al darrera la distribuïdora “A contracorriente”.
Esteve Soler