“La reconstrucción” guanya el premi FIPRESCI a la Seminci
En el seu discurs d’agraïment del premi Fipresci en el festival de Valladolid, Juan Taratuto va voler argumentar una actitud tan paradoxal com significativa per part de la crítica. Segons va exposar, els mateixos entesos que li havien retret la comicitat eixelebrada dels seus primers films ara lamentaven que el cinema argentí perdés un bon realitzador de comèdies.
Tots sabem que la crítica és subjectiva per naturalesa -i probablement més innecessària que la majoria de coses absurdes del món, ho sento…-, però ‘La reconstrucción’ va despertar en els tres membres de la Fipresci una estranya coincidència immediata. El darrer film presentat en la secció oficial és un retrat d’ un personatge que ha decidit tancar-se en ell mateix a causa de la mort de la seva família. La necessitat d’ ocupar el rol patern en un ambient similar l’ obligarà a obrir-se progressivament, a reconstruir la seva humanitat.
La cruesa i la suggerència amb la qual Taratuto planteja aquest procés així com l’ evolució interpretativa de Diego Peretti i la idoneïtat del context -literalment la fi del món- són les tres columnes que erigeixen La reconstrucción i que el jurat de la Fipresci va voler destacar en premiar-la. Si això fa que la pel·lícula sigui acollida per algun distribuïdor o festival local potser haurà servit per alguna cosa exercir aquest ofici tan feliçment absurd com innecessari.
Esteve Soler