Sombra de Bruno Gascon guanya el Premi de la Crítica al BCN Film Fest 2021

El Jurat ACCEC de la cinquena edició del BCN Film Fest –integrat per Albert Galera, Carles M. Agenjo i Alberto Richart– ha atorgat el Premi de la Crítica a la pel·lícula Sombra de Bruno Gascon, també reconeguda amb el premi Film-Història (UB) pels seus valors històrics.

Malgrat el títol, Sombra ha brillat amb llum pròpia com una de les propostes més inquietants de la secció oficial a competició d’aquest any. A través d’un interessant joc formal de llums i ombres, Gascon desplega un dispositiu narratiu a través del qual es mostra i es deixa de mostrar, dominant així la intriga amb elements dins i fora de camp. Crida l’atenció l’ús de la il·luminació que distingeix l’espurna d’esperança que encara li queda a la protagonista, així com les poètiques imatges subaquàtiques que paralitzen el seu cos en el temps.

El guió –signat pel mateix Gascon– està inspirat en fets reals i reflecteix la casuística de nens i nenes desapareguts. Mitjançant la incansable recerca d’una mare desesperada que no troba al seu fill, el director plasma la psicologia erosionada de la protagonista al llarg del temps i, de retruc, aprofita per llençar una crítica a la inoperància institucional.

Certament, la insistència amb la qual el director ens submergeix dins la tragèdia d’un segrest pot resultar excessiva. Produccions com Perdida (David Fincher, 2014) i Adiós pequeña, adiós (Ben Affleck, 2007) han abraçat una temàtica similar amb resultats força contrastats i un discurs més aviat polièdric pel que fa a l’impacte mediàtic i els registres de corrupció que graviten al voltant de la desaparició infantil. Sombra, en canvi, és una pel·lícula més unidireccional, però es manté ferma en la seva solemnitat i melancolia. La voluntat i compromís que demostra vers la realitat és indiscutible.

Pel que fa a la trajectòria del director, Bruno Gascon, es regeix per la seva consistència en la lluita pel respecte als drets humans. La denúncia del tràfic de persones que ja era present al seu primer llargmetratge –Carga (2018)– és disseccionada novament a Sombra, el segon que ha escrit i dirigit. Una pel·lícula fortament inspirada en el cas real d’un nen portuguès d’11 anys –Rui Pedro Teixeira, desaparegut a Lousada l’any 1998– i la lluita incansable de la seva família per recuperar-lo, especialment pel que fa a la mare del nen. Gascon es mostra infal·lible en els seus postulats, la pel·lícula no té concessions. És tan directa com colpidora, eludeix el sentimentalisme fàcil i busca la forma d’aportar solucions, respostes a les inquietuds, mai es rendeix. Sustentat per la grandíssima interpretació de l’actriu Ana Moreira, el cineasta portuguès demostra una gran capacitat en la coherència dramàtica del film. Mitjançant la seva saviesa narrativa, aconsegueix que l’espectador assisteixi a la radiografia d’un segrest fent-lo partícip de la impotència familiar. En aquest sentit, Sombra ens submergeix en el mal endèmic del tràfic humà. És una pel·lícula necessària, tant pel seu atreviment com pel valor sociològic que aporta el seu contingut. És una denúncia en tot el seu significat, un cinema sense trampes ni enganys, real com malauradament és aquest món tan difícil d’assimilar.

Partint d’aquestes reflexions, el Jurat de l’Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica de Catalunya ha coincidit en que la proposta de Gascon –una de les més esfereïdores del programa de pel·lícules d’enguany– mereixia aquest reconeixement. Per la seva capacitat d’atrapar-nos en un infern que sembla no esgotar-se mai, per la forma en què treballa la posada en escena –a partir de la imatge absent que no volem imaginar, l’el·lipsi oportuna i el disseny de so enginyós– i per la seva destresa a l’hora d’hibridar el terror i el melodrama teixint una història que manté la tensió narrativa fins al darrer minut; Sombra és, en definitiva, la proposta més destacada d’un BCN Film Fest eclèctic i sorprenent. De ben segur, l’any que ve tornarem a descobrir pel·lícules estimulants. Però els gemecs d’un nadó mai tornaran a ser els mateixos.

Albert Galera

Alberto Richart

Carles M. Agenjo