Aurora’s Sunrise, de Inna Sahakya, gana el Premio de la Crítica en el Atlàntida Film Fest 2023

El Jurado de la Crítica de la treceava edición del Atlàntida Mallorca Film Fest, integrado por los socios María Abad, Estanis Bañuelos y Daniel Farriol, ha escogido la película armenia ‘Aurora’s Sunrise’ de Inna Sahakya como la mejor de la Sección Oficial Internacional del certamen de este año.

“Per fer una proposta artística insòlita que utilitza diferents tècniques narratives per contraposar la bellesa pictòrica de les seves imatges amb l’horror del genocidi armeni. I, tambè, per la seva combinació d’animació i documental en sorprenent avinença per mantenir viva la memòria col·lectiva i que, tot i tenir un punt de vista subjectiu, aconsegueix transmetre amb honestedat una història de resiliència tan necessària com actual.”

(Jurat de la Crítica – ACCEC)

Aurora Mardiganian ens relata en primera persona les vivències de la seva joventut a Aurora’s Sunrise. Amb només catorze anys va perdre a tota la seva familia, va sobreviure al genocidi armeni i va patir després la cobdícia d’un Hollywood de postal totalment aliè a les misèries del vell món i a la tragèdia del seu poble.

La pel·lícula, mitjançant aquesta “Joana d’Arc” armènia reflexant-se a un mirall trencat, t’esquinça perquè opta per un discurs des del perdó. Una narració en femení que multiplica el dolor de ser dona, immigrant i patir una persecució ètnica que deixa a l’espectador sense alè. La paradoxa més gran va ser convertir-se en estrella del cinema mut tot donant veu als que l’havien perdut a la seva terra, però sentint-se utilitzada com un ninot per una indústria a la què no pertanyia.

Tot i la seva malaurada història, la narració no posa el focus d’atenció únicament en la seva angoixa, sinó que serveix per parlar sobre la memòria històrica i sobre aquells que van subestimar una dona que es convertiria en sensació mediática clonant-se a ella mateixa a Auction of Souls, un dels primers blockbusters hollywoodienses.

Les entrevistes a Aurora, on la veiem amb el seu inseparable llacet vermell, parlen d’una vida dedicada a evocar la memòria de la seva Armènia natal, i ho fa jugant amb l’animació per donar textura a uns esdeveniments gairebé oblidats sense deixar enrere els estralls emocionals patits per la protagonista. La directora emociona el públic guarnint aquest conte amb humanitat, no tant per obrir ferides sinó per donar forma a un record pel que encara no s’ha fet justícia.

María Abad

——————————————————————————————————————-

Inna Sahakyan aposta per una proposta artística diferent i realista, que contraposa la bellesa pictòrica amb l’horror de la massacre, en la qual l’ús de l’animació juga un paper fonamental. Permet evocar les memòries mitjançant abstraccions visuals i, alhora, dota a la història d’un imaginari molt més ampli, que representa el que els registres documentals visuals no poden oferir.

Mitjançant les tècniques de rotoscopia i cut-out, Aurora’s Sunrise presenta un disseny d’animació molt atractiu. Malgrat que la fluïdesa del moviment no és un dels seus forts, sí que ho és l’ús del color, dominat pels tons pastel i el predomini de brotxades en els fons, pròpies del món de la pintura. Un estil amb un disseny de personatges influenciat per una bellesa estètica realista capaç de captivar a l’espectador a través de l’expressivitat de les seves mirades.

Estanis Bañuelos

——————————————————————————————————————-

Aurora’s Sunrise ens parla de la fi de la innocència a través dels ulls d’una supervivent de l’holocaust armeni. L’horror que van patir ella i la seva família podria extrapolar-se fàcilment al poble jueu durant la Segona Guerra Mundial o a conflictes bèl·lics recents on la vida no té cap valor en mans de l’odi. S’estima que prop de dos milions de civils armenis van ser assassinats durant una massacre que segons el testimoni d’Aurora es va haver de “suavitzar” a la pel·lícula autobiogràfica Auction of Souls, que ella mateixa va protagonitzar a Hollywood.

La seva reflexió sobre la maldat humana va més enllà de la guerra i sorgeix també en un context en aparença molt més civilitzat com és el món del cinema i l’alta burgesia nord-americana de l’època. La protagonista va aprendre a sobreviure a un altre entorn hostil que no utilitzaba les armes per silenciar-la, pero on els interessos sociopolítics van fer desaparèixer tots els negatius de la pel·lícula. El film d’Inna Sahakyan funciona avui com una metàfora reivindicativa de la restauració de la nostra memòria col·lectiva per mitjà de l’art.

Aurora’s Sunrise aconsegueix recrear el trauma en tota la seva cruesa per mantenir viva la història d’Arshaluys Martikian com a exemple de dignitat i humanitat davant la barbàrie. L’etiqueta de pel·lícula “necessària” resulta incontestable en aquesta ocasió, doncs és una lliçó d’història que et colpeix i emociona a parts iguals.

Daniel Farriol

——————————————————————————————————————-