Deception, de Arnaud Desplechin, se lleva el Premio de la Crítica en el BCN Film Fest 2022
En la sisena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi, el Jurat de la Crítica ACCEC format pels socis Jordi Izquierdo, Paula Arantzazu Ruiz i Toni Junyent ha decidit atorgar el premi a la millor pel·lícula de la secció oficial a Fantasias de un escritor (Deception, 2021), d’Arnaud Desplechin, i el premi al millor curtmetratge ESCAC a La mort petita, de Júlia Coldwell Serra.
De bon començament, la lleugeresa amb la que Arnaud Desplechin encadena veus i escenaris, introduint-nos en un apassionat intercanvi amorós, ens avisa de que som en una pel·lícula que no pretén subjectar-nos a una narrativa del tot lineal. L’últim llargmetratge del director de Tres recuerdos de mi juventud adapta Engaño (Deception, 1990), una novel·la de l’escriptor nord-americà Philip Roth que serveix a Desplechin per posar en escena un sinuós joc literari que renova el pacte amb l’espectador. Sense renunciar al material original, el cineasta francès hi bolca de nou la desbordant ebrietat narrativa que sovint brilla a les seves cròniques de famílies disfuncionals i que aquí s’aplica a declinar cap a altres escenaris la plàstica d’allò romàntic.
Si bé la novel·la de Roth es composa exclusivament de diàlegs que l’escriptor/narrador té amb la seva amant i amb altres persones, Desplechin els disposa adoptant una estructura per capítols que també li permet anar fent saltar l’espectador en l’espai i el temps. La pel·lícula se situa en algun moment de 1987, però aquestes coordenades temporals funcionen com a teló d’una història gairebé de càmera, tan intimista que de vegades sembla externa al pas del temps cronològic. Els freqüents canvis de posició de la càmera quan filma les converses entre els amants, i l’àgil muntatge de Laurence Briard, col·laborador habitual de Desplechin, ens fan partícips dels vaivens de la relació entre els personatges de Denis Podalydès i una Léa Seydoux que va endur-se el premi a la millor interpretació femenina del festival. Podalydès encarna Roth —fou a Engaño on, per primer cop, l’escriptor atorgava el seu propi nom al protagonista de la novel·la— amb una mescla de neurosi i condescendent supèrbia que traspua una de les preocupacions recurrents dels grans narradors, tant literaris com cinematogràfics, de la masculinitat: la por a la soledat conjugal o, el que ve a ser el mateix, a acomiadar-se del desig.
Com a contrapunt de la principal aventura amorosa, els records d’altres relacions i les veus de quatre dones més acompanyen el trajecte emocional del personatge de Podalydès. Encarnades per Anouk Grimberg, en el paper de la seva esposa; Emmanuelle Devos, com a ex amant del protagonista, malalta de càncer; Madalina Constantin, en el rol d’una antiga amant txeca; i Rebecca Marder, una ex estudiant que va patir problemes mentals, les quatre dones envolten el present de l’escriptor com si fossin fantasmes del seu desig, reflectint la complexitat emocional amb què observa a les dones en tant que alteritat. Cada encontre, cada conversació apareix com una nova peça amb la qual completar el perfil del protagonista.
El jurat també ha concedit el premi ESCAC al millor curtmetratge a La mort petita, de Júlia Coldwell Serra, un fragment de vida que s’acosta amb concisió i lluminositat a un tema tan sensible com la demència. Ho fa, a més, mostrant les tensions i els difícils equilibris que comporten els treballs de cures quan es pertany a la classe treballadora. Amb una pulsió naturalista que evoca per moments el cinema dels germans Dardenne, La mort petita també ens descobreix una jove cineasta amb control de la posada en escena i del muntatge, que sap narrar amb contenció i delicadesa.
La mort petita (Júlia Coldwell Serra, 2022)