La ACCEC en el jurado FIPRESCI del Jameson Cinefest MisKolc 2013

Miskolc és la tercera ciutat d’Hongria y és la que celebra el Festival Internacional de cine més important. 
Aquesta ciutat és on va néixer Emeric Pressburger, el qual amb Michael Powell van formar un dels duets més famosos del cinema clàssic anglès. La direcció del certamen fa cada any un petit homenatge al guionista portant unes flors a la seva casa natal. 
Des de fa 10 anys, el Jameson Cinefest, proposa un ampli ventall de projeccions totes elles gratuïtes, per la qual cosa el públic respon de manera extraordinària. Les seccions més importants són Open Eye, en la qual hem pogut veure èxits d’altres Festivals, aquest any per exemple es van projectar Le Passé d’Asghar Farhadi, La vie d’Adèle: Chapitre 1 & 2 d’Abdellatif Kechiche, Jeune & jolie de François Ozon  o la meravellosa Nebraska d’Alexander Payne, amb un Bruce Dern en estat de gràcia i que després de guanyar a Palma d’or a Cannes va directe a l’Oscar. 
La secció oficial a concurs va oferir disset pel·lícules de caràcter i temàtica molt variada. Des de films molts comercials a petites joies de difícil distribució. Entre el títols més comercials es van poder veure Don Jon de J. Gordon-Levitt, de propera estrena, en la qual el protagonista està obsessionat pel cinema porno; The East (Zal Batmanglij) ja estrenada comercialment o All is Lost (J.C. Chandor), on Robert Redford sol i sense paraules pateix totes les inclemències de l’oceà.
També mencionaré dues produccions en què la pèrdua ocasionada per la guerra, en aquest cas la del Balcans, és el fil conductor de la història: Halima’s Path ( Arsen Ostojic) i Circles (Srdan Golubovic). 
Els millors films de la competició oficial van ser: 
Miele, dirigida per Valeria Golino, és la història d’una dona de trenta anys que ajuda, a canvi de diners, a morir amb dignitat a malats terminals. La seva vida fa un gir quan coneix un home de 70 anys amb bona salut però fart de viure. 
Tore tanzt, la pel·lícula alemanya de Katrin Gebbe, que podríem traduir per “res dolent no pot passar” i que va ser un dels plats forts, a tots els nivells, del Festival. Un film dur, difícil i en molts moments molt desagradable de visionar i que no va deixar indiferent ningú. El jove protagonista de la cinta és un seguidor de Jesucrist, amb totes les seves conseqüències. Coneix una família i la relació amb aquesta cada vergada es torna més cruel. El jove accepta tot tipus de vexacions per la seva fe. Aquest film va ser el guanyador de Festival. 
Ilo Ilo d’Anthony Chen, pel·lícula guanyadora del premi Fipresci. La història té lloc a Singapur el 1997, enmig d’una crisi econòmica i financera. Una minyona filipina hi arriba intentant buscar-hi una vida millor a una família, i tots s’han d’adaptar a aquesta nova circumstància. Les relacions que s’estableixen entre ella i el fill en edat escolar, i les coses que es diuen i, més que res, les que s’intueixen, són la base d’aquest film  que va guanyar la Càmera d’Or a Cannes. 
Margarita Chapatte