Showing up, de Kelly Reichardt, Premio Tops en el Americana Film Fest

El jurado de la crítica de la última edición del Americana Film Fest, integrado per Agus Izquierdo, Cloe Masotta y Albert Elduque, otorgó el Premio Tops a “Showing up” de Kelly Reichardt, concediendo también una mención a “Mutt” de Vuk Lungulov-Klotz.

Showing Up (Kelly Reichardt, 2022) i Mutt (Vuk Lungulov-Klotz, 2023) són dues pel·lícules que, des de diferents escenaris i temporalitats, s’acosten a les xarxes emocionals que ens uneixen i, de vegades, ens desuneixen; a les realitats familiars i afectives en què els nostres gestos, paraules i accions prenen sentit en comunitat. L’una des d’una escola d’art a Portland, l’altra des dels carrers i locals de la polifònica Nova York, ambdues treballant precisament amb els espais i temps que podem habitar per sentir-nos a nosaltres mateixes i sentir a les altres.

La darrera pel·lícula de Kelly Reichardt, vista a Cannes el 2022, estrenada i premiada als Estats Units el 2023, i, lamentablement, encara inèdita a les pantalles comercials que tenim a l’abast, és una mirada a la rutina de l’Oregon College of Art and Craft, un centre on a priori es respira pau i la creació sembla disposar d’aire suficient, on el metrònom del dia a dia sembla córrer a una altra velocitat, la de la creació, però també la de l’amistat, més subjectiva i menys productiva o productivista que la que molts cops ens arrossega. La Lizzy (Michelle Williams), una escultora, és pràcticament filla d’aquell indret, i ho sent sobre les seves espatlles: treballa com a assistent de la seva mare i desenvolupa la seva trajectòria artística sota l’ombra del seu pare, un artista reconegut, loquaç i expansiu, amb un carisma que gairebé l’ofega. A la vegada, s’enfronta a contratemps quotidians que desgasten cos i ment, com ara la manca d’aigua calenta i les reiterades discussions amb la propietària de la casa, la Jo (Hong Chau), que és també part de la comunitat artística on es desenvolupa l’acció. Però enmig d’aquestes angoixes vitals de llarg i curt termini troba els temps anhelats per modelar les seves escultures, netejar, cuinar, curar un colom que la visita ocasionalment, i tenir cura de si mateixa i d’altri, especialment del seu germà, afectat per una malaltia mental. Showing Up apunta amb el seu títol cap a l’exposició final amb què es clou el film, però el que mostra són els esborranys del dia a dia, les pauses inherents a la gestació d’una obra, i el teixit de vincles personals que ens lliga a una comunitat, no sense conflictes, però que al mateix temps ens permet respirar. La pel·lícula de Reichardt és una constel·lació afectiva en què creació i cures s’agermanen i es confonen, inspirant i expirant gestos d’art i de companyia.

En un món aliè a escultures i exposicions es troba Mutt, l’òpera prima de Vuk Lungulov-Klotz en la qual l’escenari és la ciutat de Nova York, i totes les seves contradiccions. La pel·lícula és també un retrat del del seu protagonista, però no estès en temps porosos, sinó construït amb episodis que registren converses i trobades significatives. En Feña (Lio Mehiel) és un noi transgènere xilè i com a tal anomena i presenta les lluites i felicitats diàries en diàleg amb la seva comunitat d’amics, amigues i familiars. Les diferents seqüències ens acosten a la realitat d’una persona trans i migrant, que en la seva quotidianitat ha de combatre la transfòbia i la incomprensió d’algunes persones i sectors de la societat. A la pel·lícula aquestes experiències conflictives i doloroses es trenen amb les trobades amb la xarxa social del protagonista i amb la seva realitat diària, desvetllant amb sensibilitat la poètica d’accions banals, com ara esperar el final del programa de rentat en una bugaderia o compartir una pizza amb persones estimades; en aquests moments, floreixen la calidesa dels gestos i el valor de les mirades. Són escenes que la fotografia de Matthew Pothier sap enquadrar amb una bella contundència que rebutja les traces del descuit, a priori tan esperables (i sospitoses) en una pel·lícula sobre la vida sacsejada de la joventut urbana, però que aquí s’eliminen per realçar la bellesa de tots els cossos i els colors intensos i sensuals del frenesí quotidià.

Agus Izquierdo, Cloe Masotta i Albert Elduque